ara mateix

Quan l'aquí i l'ara et porta tant enllà que es com si t'hi tornessis a trencar, cosa que es ben impossible, et dius; com si dir-t'ho tingués el poder de moure un sol mil·límetre d'intensitat d'aquest quelcom massa semblant a aquell no res en que vas ofegar un somni al seu costat de per vida. La versió més cruel que mai havies sentit de la melodia més trista del teu món. Hi ha ponts pels que no es pot tornar ni tornant. Salpar, com qui fa un salt mortal del pensament a l'inimaginable, indefinidament, per entre tantes pors que s'esvaeixen en la mesura en que no deixis caure cap mena d'àncora. Ara mateix, just aquí.

batec suau

El pacte era d'alçada, l'equació retorçada, la clarividència absent, les ganes absolutes, els batecs suaus quan s'apropaven, els pensaments terribles, la sensació prou bona, les preguntes interminables, les respostes coherents, el compromís tossut, el salt a l'abisme inevitable, la confiança plena; i les ganes de tenir-ne més ganes, intactes. 

Vas aparèixer tant de sobte que no em va donar ni temps a posar-te cap mena de balda; de fet, no ho sabies ni tu que venies per quedar-t'hi, i l'alternativa de deixar-nos emportar per aquell ofec subtil i sostingut d'on veníem es va esvair com boira sota un sol radiant en aquell precís instant, recordes? Semblava un miratge però era un ara o mai, i sempre es mai mentre no sigui ara; intuíem que hi ha trens i sovint persones que no saben pas tornar, que no podrien ni volent, que no voldrien ni volant. Prescindir d'andanes i viure sempre viatjant sonava tant suïcida, tant oh Déu meu, tant "i si ens la fotem" que va requerir de tota la nostra empenta i voluntat agafar aquell coi de beneït bitllet que procurarem mantindre ben flamant durant tant de trajecte com tu vulguis i siguem capaços de fer junts.