Quan l'aquí i l'ara et porta tant enllà que es com si t'hi tornessis a trencar, cosa que es ben impossible, et dius; com si dir-t'ho tingués el poder de moure un sol mil·límetre d'intensitat d'aquest quelcom massa semblant a aquell no res en que vas ofegar un somni al seu costat de per vida. La versió més cruel que mai havies sentit de la melodia més trista del teu món. Hi ha ponts pels que no es pot tornar ni tornant. Salpar, com qui fa un salt mortal del pensament a l'inimaginable, indefinidament, per entre tantes pors que s'esvaeixen en la mesura en que no deixis caure cap mena d'àncora. Ara mateix, just aquí.
